BombetaQuè és el que ens fa decidir en una o altra direcció?, Què és el que determina la nostra voluntat?, com és possible una empresa en el sentit d’emprendre un projecte junts?

No, no són les raons, ni el pensar, ni els plans de negoci, ni els plans de màrqueting,ni els plans estratègics …. Si més no, no en si mateixos. Sembla que el que ens fa decidir i ens mou a l’acció està relacionat amb el que sentim, amb les nostres emocions.

Sense aquest primer impuls emocional res decidiríem. Generar experiències”emocionants” ens predisposa per a l’acció i plena de sentit a aquesta. Objectius i valors compartits relligats per un sentiment de concòrdia és el que fa possible emprendre i avançar junts.
Això és el més important i difícil de realitzar, impregnar de sentit el que fem. No obstant això, tota la formació rebuda – des de l’escola, a la universitat i les escoles de negoci – ens prepara per a la gestió de l’objectiu, el “racional”, deixant de banda el subjectiu, l’emocional.

I és que, el management ha d’estar més a prop de l’art que de la ciència, i és només després d’anys d’experiència, d’aprenentatge per imitació de “rol model”, de fracassos i retrocessos, d’avenços i èxits, pot arribar algú a la conclusió que el domini de les tècniques i tàctiques és necessari, però el que realment val la pena ser fet requereix d’un sentiment que surt des de l’ànima, soulmade.

Nota informativa:

Aquest post va ser publicat en anteriors versions de la web de TSC. El publiquem  amb finalitats documentals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *