La presidenta del CEAJE, Pilar Andrade, declarava que el 99% de les empreses espanyoles tenen menys de 10 treballadors… (veure la notícia) Potser exagerava, però vaja, que en són majoria.

Hem tingut el privilegi de treballar per a “grans” petites empreses: algunes familiars i d’altres tenien l’equip petit i s’hi reproduïen rols i comportaments propis d’un grup familiar.

En totes elles, quan donem per feta la feina, deixem un manual recordatori de les metodologies emprades i de les rutines establertes per al bon govern de l’equip: les eines bàsiques per a la creació d’un pla estratègic. Es sorprenent, la de vegades que hem d’insistir en que aquestes eines no són una pèrdua de temps.

… …

Planificació EstrategicaCuriosament, en una d’aquestes el propietari i fundador estava preparant-se per deixar el lideratge de l’empresa que havia aixecat tot sol i ens comentava en la sessió de tancament i comiat: “mai vaig pensar en que necessités definir una estructura o tancar cap planificació per l’any vinent. 

Jo sempre vaig ser capaç de mantenir-ho tot en el meu cap i no volia perdre temps en tot això. 

Ara que he començat a fer la transició cap als meus fills, veig que ells no tenen la mateixa capacitat emprenedora de fer malabars amb 50 boles a la vegada, i és cert que la nostra empresa és ara molt més gran i més complexe que quan jo la vaig iniciar. 

Jo no tenia necessitat de planificació ni d’estructura per tenir èxit, però els meus fills i treballadors sí.”

Té raó, la generació fundadora rarament necessita la quantitat d’estructura i planificació que els consultors són tan aficionats a recomanar, i no entenen la utilitat de la mateixa. Només si veuen la situació a través dels ulls dels seus successors, entenen que hi ha una necessitat de més claredat i estructura que l’empresa creix i es torna més complexa.

En general, un empresari fundador s’estalvia la comunicació entre departaments. Algú va dir una vegada que la majoria dels empresaris podrien tenir una reunió del Consell d’Administració “entre les seves orelles”. No obstant això, quan la segona i tercera generació arriba, la necessitat d’estructura i claredat en la comunicació entre departaments,  entre la empresa y la família, augmenta de forma exponencial, perquè ja no és una família només sinó que en pot haver-hi dos o quatre o sis involucrades amb l’empresa.

Ser una empresa familiar, no vol dir necessàriament ser una empresa petita. Això sí, les empreses familiars que apareixen al Fortune 500  (http://fortune.com/fortune500/wal-mart-stores-inc-1/) compten amb els beneficis del pla estratègic.

També cal dir que segons fons de la Family Business Institute, només el 40% de les empreses familiars (americanes) tenen un pla estratègic escrit.

Nosaltres que som aquí, a la trinxera de l’empresa familiar catalana, podem dir que és el nombre d’empreses amb un pla estratègic fet és molt, molt més baix.

D’acord, però hi ha moltes empreses familiars que han prosperat durant anys (o generacions) sense l’existència de plans estratègics escrits, quins són els beneficis i raons per emprendre’l?

La llista de beneficis és bastant llarga:

  • Aclareix els objectius i responsabilitats dins d’una empresa.
  • Aclareix la cadena de comandament per a la presa de decisions empresarials i la comunicació.
  • Ajuda a evitar la repetició i la ineficiència.
  • Ajuda a perpetuar la saviesa, el coneixement i l’experiència del seu fundador en altres membres de l’equip directiu.
  • Permet prendre mesures de rendició de comptes i acompliment per gerents i empleats.
  • Permet crear una estratègia convincent per motivar, inspirar i crear la passió en les parts interessades de la família, així com els empleats no propietaris.
  • Crea confiança, cohesió i esperit d’equip. Ajuda a crear un ritme i un propòsit definit entre els treballadors i els socis.
  • La seva construcció crea valor en si mateix: l’anàlisi dels èxits, els fracassos, les fortaleses i debilitats genera un gran valor i enfocament per a l’equip directiu.

El pla estratègic no és una panacea.

No és una bola de vidre per predir el futur. El pla estratègic i els pressupostos d’objectius mai seran exactes, i no seran capaços de predir esdeveniments nous o inesperats, com la pèrdua d’un empleat clau, una crisis econòmica  o qualsevol altre tipus de situació. No és un miracle i no és garantia d’èxit;  però, proporciona un pla d’acció per a cadascun dels membres de l’empresa per a centrar-se en fites i objectius comuns, així com quina serà l’estratègia d’execució per assolir-los.

futbol_imatgeMolts membres d’empreses familiars i accionistes propietaris de negocis que rebutgen la idea de la planificació estratègica com un malbaratament de recursos, posarien el crit al cel si l’entrenador de l’equip de futbol de la seva ànima fes sortir als jugadors al camp sense un pla de joc acuradament construït. 

El propòsit del pla estratègic (i la creació d’un pla d’acció) és centrar a tothom cap a l’objectiu comú, el que s’espera de les persones concretes en els rols específics, quines són les conseqüències dels mals resultats, i com s’ha d’executar el pla.

Sobre la base dels plans estratègics i d’acció, els membres de l’equip directiu tenen un guió per a dirigir al seu equip, assegurant-se de que tothom entén clarament el seu paper, i de que tenen les eines i la formació necessàries per a executar l’acció sense problemes.

Hem viscut de molt aprop, crisis de creixement de petites empreses, si ets el fundador o el gerent d’una empresa i has estat posposant la creació del pla estratègic per l’any vinent, l’empresa s’ha fet gran i veus que ja no serveix que ho tinguis tot tu al cap, pensa: no en el que un pla estratègic pot fer per a tu, sinó en el que podria fer per als teus successors.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>