La petita Joana o dos autònoms i la conciliació familiar

IMG_0028Quan va néixer la Joana, molta gent ens va dir que érem molt valents, perquè ja teníem una edat.

La nostra resposta sempre era la mateixa, “quan érem més joves estàvem concentrats en progressar professionalment, ara tenim el temps necessari per dedicar-li”.

Sempre vam donar per fet que no és compatible l’ascenció professional i ser un bon pare. Per il·lustrar la nostra creença us recomanem la lectura de l’article de El MUNDO de José María Paricio, pediatra que ha escrit “Tú eres la mejor madre del mundo” (Ediciones B), una obra que aborda els principals dubtes que tenen la majoria de pares al segle XXI (No us posem  el link, perquè encara ens farien pagar)

Tenir la Joana es el millor que mai ens ha passat

Tenir la Joana és el millor que mai ens ha passat però, també ha significat algunes renúncies i dificultats per tal de compaginar la vida familiar i la nostra feina com autònoms.

L’estatut dels treballadors reconeix el dret que tenim a conciliar la vida laboral y familiar i la reforma laboral del 2012 incorpora algunes novetats interessants, en aquest article de  David Montoya Medina sobre “La conciliación de la vida laboral y familiar en la reforma laboral de 2012” en trobareu un bon resum.

Però fixem-nos en el detall, els treballadors hi tenen dret, però els autònoms o free-lance que estan a mig camí entre empresaris i treballadors, com s’ho arreglen? Doncs us ho direm, amb dificultat, amb molta dificultat.

Com ho fem? La nostra solució de 4 a 12 mesos.

03_horario6:00: Pare de la Joana es lleva. Esmorza i es posa a treballar.

8:00 – 9:00: Mare de la Joana es lleva amb la Joana. La canvia i li dona l’esmorzar.

9:00 – 9:30: Mentrestant la Joana esmorza – de ben petita ha aprés a agafar el biberó tota soleta – té lloc el primer briefing de l’empresa amb cafè per veure com es planteja el dia.

9:30 – 14:00: El pare de la Joana treballa concentrat amb alguna pausa provocada per un crit de la Joana i amb algun té a mig matí.

9:30 – 14:00: La mare de la Joana s’ocupa d’algunes tasques de la casa, anar a comprar, gaudir i jugar amb la Joana, ajudar-la a fer la migdiada del matí, tornem a jugar o passejar, li dona el dinar i l’ajuda a fer la migdiada de la tarda

14:00: S’acaba la jornada professional del pare i comença la seva jornada familiar.

14:00: Es fa el dinar i es dina, aquí te lloc el 2n briefing important de família/empresa i ens expliquem com es planteja la tarda.

14:00 a 15:30: Petit descans de tot, si la Joana dorm.

15:30 – 21:00: La mare de la joana exerceix de professional concentrada amb alguna pausa provocada per un crit de la Joana i algun té a mitja tarda.

15:30 – 21:00: El pare de la Joana es fa càrrec d’algunes tasques de la casa i gaudir a la Joana donant-li el berenar, jugant amb ella, acompanyant els seus primers passos, banyant-la i donant-li el sopar.

21:00: Es tasca de la mare, acaronar a la petita fins que s’adorm. Mentrestant el pare fa el sopar.

21:30: Sopem i fem el tercer briefing empresa/família per resumir com ha anat el dia.

Si cal fer coses conjuntament, és a partir de les 22:30, si les dents de la Joana ens ho permeten, que treballem plegats fins a les 00:00. Sinó dediquem aquesta estona a xerrar perquè ens estimem i cal cuidar la parella.

Ah, sí! Si hi ha reunions i es necessària la presència dels dos, tirem de conciliació laboral i familiar i esperem que el client tingui fills i sigui considerat perquè la Joana ha assistit a moltes reunions on el seu comportament ha sigut impecable.

No som els únics que han hagut d’inventar fórmules.

encaix

No som els únics que han hagut d’inventar fórmules. Amb aquest post no tenim l’esperança de descobrir la sopa d’all, ni de donar cap solució, perquè el tema és molt més complexe, es tracta de valors personals i valors socials. Potser serveix de font d’inspiració a altres pares autònoms que lluiten per poder tenir estones de qualitat amb els seus fills.

Però una cosa que sí fem és actuar i actuem pensant que durant el primers anys de vida és fonamental que aquestes criatures estiguin rodejades de persones disposades a dedicar-los temps de qualitat.

Egoistament parlant, els nostres infants són el nostre futur. Són qui  fixaran les polítiques, regiran les empreses i faran moure la societat. Així doncs estem convençuts que dedicar-los temps és també una inversió de futur a llarg termini.

Us desitgem unes bones i conciliades vacances.

 

Fonts d’inspiració per escriure aquest post:

Si ens voleu explicar el vostre cas, som tot orelles, deixeu el vostre comentari.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>